L'Scriptorium, instal·lat a l'antiga capella de la Mare de Déu de Gràcia, que formava part de l'antic hospital, és una exposició permanent que, de manera interactiva i didàctica, ofereix la possibilitat de conèixer el passat cultural de la població i la importància que el monestir de Santa Maria va tenir, al llarg dels segles X-XII, en la producció i còpia de manuscrits, alguns dels quals van ser dels més importants d'Europa.

L'escriptori de Santa Maria de Ripoll va deixar un vell llegat de manuscrits dels segles X, XI i XII, dels més rellevants d'Europa a nivell paleogràfic, textual i artístic. Una part considerable d'aquests manuscrits s'han perdut al llarg del temps, els còdex conservats es troben majoritàriament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que cal anar fins a la Biblioteca Nacional de París o a la Biblioteca Apostòlica del Vaticà per poder contemplar les pàgines de les dues gran Bíblies manuscrites al Monestir de Santa Maria al segle XI.

A l'Scriptorium de Ripoll, el visitant hi trobarà una exposició d'obres plàstiques d'artistes contemporanis del país inspirades en fragments dels poemes continguts al Carmina rivipullensia, editat modernament amb el títol de Cançoner de Ripoll o Cançoner eròtic de Ripoll. Es tracta d'un còdex amb vint poemes de temàtica lírico-amorosa, d'autor anònim, salvat gràcies a la intervenció d'Antoni de Bofarull que el va preservar a l'Arxiu de la Ciutat de Barcelona al segle XIX abans que els materials de la biblioteca del monestir fossin espoliats pels francesos a inicis del segle XIX o que es dispersessin després de la desamortització de Mendizábal el 1845. Podem llegir, a l'interior de la capella i si pot ser davant de la pintura corresponent, el número XII versionat per Jordi Raventós. Està dedicat a una tal Guiliberga que podria tractar-se d'Ingilberga, abadessa del monestir de Sant Joan que duia i permetia i una vida depravada entre les monges i possible origen del personatge femení de la llegenda del Comte Arnau.

De l'Scriptorium ripollès també procedeix una altra obra, aquesta datable al segle XIV, el Cançoneret de Ripoll, amb també una vintena de poemes d'autors anònims, estudiat i versionat en prosa per Lola Badia, del qual proposem llegir el número I, una Dansa, en què un frare declara el seu amor a una dama. Els poemes III, IV i V seran dedicats a reprovar tal agosarament amorós.

Finalment, podem llegir un text de Josep Pla que ens emmarca històricament la importància de l'Scriptorium i un breu poema eròtic dels continguts al llibre miscel·lani Cançoneret de Ripoll, de Vicent Andrés Estellés.

Anònim

Sobre l'autor