Recordant Teresa
Autor:
Carles Fages de Climent
Obra:
La Girona dels poetes
, 2004
Pàgina:
108
Recordant Teresa
Lluny fos, arreu del món damunt l'estesa
dels camins; quan l'autumne arrenca el plor
veuré els arbres silents de la Devesa
vessant, solemnials, llàgrimes d'or.
Ben plantada l'amor que em fou defesa
del riure gai i el nom bell-ritmador,
Teresa, a la Devesa un jorn deessa.
Cau la fulla i l'esment es fa sonor.
De besos desitjats tinc la boca agra,
esvaïda figura de tanagra.
Com una hòstia espectral, fosforescent,
un arbre alça la lluna i la consagra.
Vibra en l'àmbit el corn de Meleagre
del màgic paisatge de Poussin.
