Cantata per a Santa Coloma de Farners

- 0 - No impresa

Autor: Núria Esponellà i Puiggermanal
Indret: Parc de Sant Salvador (Santa Coloma de Farners)

El verd del teu boscatge, Santa Coloma, crida

a perdre's per congostos i cingles escarpats,

a beure de les fonts que reguen les arbredes,

les hortes i els conreus i tot el fruiterar:

avellaners, perers, pomeres, pins i vinyes.

Resseguint la riera desplegues tots els verds:

el verd foscós dels verns i el verd senyor de l'heura,

la fulla transparent dels plàtans llarg-pigats,

nenúfars maragdins i el verd glauc de l'alzina,

el lliri verd lilós i to d'or rovellat

del castanyer discret, o el verd profund i encès

de les falgueres fines que esgrafien dins l'aigua

paisatges cristal·lins que ramifiquen mons

de somni i de repòs, riera enllà.

Autor: Núria Esponellà i Puiggermanal
Indret: Ermita de Farners (Santa Coloma de Farners)

Aquesta ciutat fonda, mil·lenària,

té llum d'albes enceses a la pell del rocar

i cos esponerós de plàtans i vernedes

en la riera ombrada de la vall.

Estén dits inquiets damunt les Guilleries,

pel cim de l'Espinau i la Serra del Corb,

apama els turons vells del sud per la Pedrosa

i es desplega a llevant fins al cimal del Far.

I com qui passa denes d'un rosari

reposa a les espatlles de Farners

i entra, silent i noble, dins l'ermita,

hereva d'una fe que es perd enllà del temps.

Autor: Núria Esponellà i Puiggermanal
Indret: Turó del Vent (Santa Coloma de Farners)

Santa Coloma, verda, la terra generosa

t'ha donat el rocar i el sotabosc sorrenc,

el cirerer d'arboç, les resistents sureres,

el pinar perdurable i la ufana del bruc.

En la delicadesa dels castanyers terreges

i a les branques d'alzina estires el teu vol;

en esbarzers de móres, on grana la ginesta,

pareixes fills a l'ombra del sotabosc.

Fills de sota el rocar, els colomencs et serven

perquè et saben el nom i l'origen antic,

els terrals i els poblets que et configuren:

Sant miquel de Cladells, Castanyet i Vallors,

Sant Pere de Cercada i el veïnat d'Avall

i un escampall d'ermites que vetllen els camins:

al sud, Santa Victòria de Sauleda,

Sant Salvi, Sant Andreu i Sant Marçal,

i l'Alt Turó del vent on reposa Farners.

Autor: Núria Esponellà i Puiggermanal
Indret: Església de Santa Coloma (Santa Coloma de Farners)

Hi ha esglésies senzilles amb creuer net,

amb llum als pilars rectilinis i les columnes llises;

amb portals despullats que acullen pelegrins

que arriben molt cansats però rics de petjades.

Esglésies que tenen l'absis que mira a l'est

i una cúpula fina, i que han estat pintades

al tremp o bé al fresc. Esglésies com aquesta

que tenen a la pell dels murs i les capelles,

pintada amb destra mà, simbologia fonda.

Esglésies com aquesta que serva candelers

i una veracreu i calzes i relíquies

de Sant Dalmau Moner o Sant Salvador d'Horta,

que van tenir la santa deferència de néixer aquí.

Hi ha esglésies que calen dins els ulls

de qui les mira perquè ens irradien

amb un raig de consol, de quietud.