Editorial Tàber - 1968 - Barcelona
Les Borges Blanques, capital de les Garrigues. Heus ací una població que necessita, urgentment, donar un sentit dinàmic a la seva capitalitat. Perfectament comunicada al peu del f. c. i la carretera de Tarragona a Lleida, enllaçada també còmodament amb la de Madrid a França, té el greu inconvenient de capitalejar una comarca que només fa la viu-viu, i d'estar voltada —en molta més greu mesura que Tàrrega— de pobles d'escasses possibilitats econòmiques.
La plaça conserva, com la d'Arbeca, força edificis del gòtic, molt poc adulterats pels segles, i els porxos no estan mancats de monumentalitat. És una plaça allargada en sentit nord-sud, de bon moviment comercial, que els dies de mercat bull, i es transforma tota ella en una parada continuada: és l'espectacle bigarrat que en altres volums d'aquesta col·lecció podreu veure. Les ciutats comarcanes tenen un dia en què semblen el centre del món. Autocars, cotxes particulars, tractors, tots descarreguen els clients; les botigues no donen l'abast i tothom porta un xic de febre als ulls. L'endemà tornen a quedar abaltides, el ritme s'hi alenteix i les hores s'hi dilaten.
A l'hora quieta de la mitja tarda sentireu poc brogit a la població: els vagarosos o retirats, asseguts al cafè o fent xerrada en una rebotiga; una porta de terrat que es tanca; la cançó entre dents o cridanera d'un paleta.
Aquesta església de planta basilical, italianitzant, és moderna: fou feta després de la guerra i els mollerussencs la van emplaçar al peu de la carretera general, la que en diuen carretera de Barcelona. Aquí comença l'eixampla de Mollerussa cap a llevant i cap a ponent. Davant per davant de l'església hi ha una plaça amb l'ajuntament, i d'aquesta plaça surten tot de carrers del casc antic.
Estesa en sentit est-oest —fins ara la via del f. c. l'ha limitada pel nord i el subcanal d'Urgell pel sud—, Mollerussa és el prototipus de vila de terres de regadiu, de mercat a l'engròs, punt de concentració que, si bé en capacitat d'atracció numèrica pot equiparar-se a Tàrrega, en xifra de negocis està ben a prop de superar-la, gràcies a les més grans possibilitats dels pobles veïns. Tàrrega continua tenint una comarca —immediata— de secà, mentre que Mollerussa rep tots els compradors dels pobles pròspers de l'Urgell regat i de la Noguera, i fins i tot del Segrià.
A la més llarga tradició i senyoriu de Tàrrega, Mollerussa oposa la fàcil proliferació del seu atractiu modern, la seva obertura de compàs, la seva psicologia encara primària, la realitat del seu enorme poder polaritzador.