Edicions 62 - 2004 - Barcelona
Sóc quan em mires,
però el vaivé del viure
jo te'l compasso.
Res no dura per sempre;
recorda-ho quan no em vegis.
Si em mires, pensa
que el temps tan sols és l'ombra
que t'acompanya;
jo només te'l recordo,
tu en fas vida viscuda.
El temps que compto
tu l'emplenes de vida.
Fes-la tan digna
com sàpigues i puguis
pel teu bé i el dels altres.
Cap temps imposa
neguit o bé silenci.
Estimar, sempre
és una opció de vida,
lliure, prudent i digna.