Edicions Destino (Barcelona), 2004
La casa que avui porta el número 2 del Passeig de Colom de Barcelona, molt pròxima a la plaça d'Antoni López (antigament del Vi i després de Sant Sebastià) és considerada pels barcelonins "la casa de Cervantes" per la suposició que en ella hi va viure l'autor del Quixot. El cert és que en cap de les seves obres Cervantes afirmà que hagués residit a Barcelona, i no es coneix cap document fefaent contemporani que testimoniï que en algun moment de la seva existència l'escriptor habités en la capital catalana. Tanmateix, la majoria dels biògrafs respectables, antics o moderns, avalen la certesa que Cervantes va conèixer Barcelona. Solen admetre que l'escriptor estigué a la ciutat el 1569, quan tenia vint-i-dos anys, en una escala del seu viatge a Itàlia. Si en aquest viatge de fugida Cervantes va passar per Barcelona, etapa versemblant però no necessària, degué escaure's entre octubre i novembre de 1569, i hem de suposar que féu parada molt poc temps en la capital catalana, tant si va seguir camí cap a Roma per terra com si ho va fer per mar, perquè allò que de veritat l'urgia era trobar-se al més aviat possible en els estats del Papa, en els quals no podia ser pres ni condemnat. [...] La mort o per agressió i la bel·licositat no apareixen en el Quixot fins que els seus dos protagonistes entren a Catalunya. Així que posen els peus en terres catalanes, en el capítol LX de la segona part, apareix Clàudia Jerònima, que acaba de disparar dues bales al seu galant, don Vicent Torrellas. Poc després, quan un dels bandolers es mostra disconforme amb el repartiment del botí aconseguit, el seu capità, Rocaguinard, li obre el cap. Don Quixot, admirador incondicional i apassionat dels grans guerrers de la història i de la ficció, no s'enfrontarà amb una acció bèl·lica de veres fins arribar a Barcelona. Amb la finalitat de afalagar-los i fer-los més agradable la seva estada a la ciutat, el cavaller barceloní Don Antoni Moreno porta Don Quixot i Sanxo a visitar les galeres que estaven fondejades a la marina. I quan la nau es disposa a salpar, sens dubte per a realitzar una curta excursió marinera enfront les costes de Barcelona com a obsequi a Don Quixot, un mariner avisa que "señal haze Montjuí de que ay baxel de remos en la costa, por la banda de poniente". El general, en sentir això, decideix obrar en conseqüència i perseguir-lo perquè sens dubte és "algún vergantín de corsarios de Argel", i per a dur-ho a terme "llegáronse luego las otras tres galeras a la capitana".
Hem vist, doncs, que protegien Barcelona quatre galeres, una d'elles la capitana, comandada per un cuatralbo o general. Aquestes quatre galeres estan perfectament documentades històricament. En les corts celebrades a Barcelona el 1599, sota Felip III, s'autoritzà a la Generalitat de Catalunya a adquirir i mantenir una esquadra de quatre galeres per a la protecció de les costes i el proveïment del país. Les galeres de Catalunya existiren, doncs, en nombre de quatre, només a partir del 18 de maig de 1609.[...] Cervantes conegué una Barcelona posterior al maig de 1609, ja que sabia que les galeres de la Generalitat eren quatre, però anterior a octubre de 1611, ja que presentava el bandoler Rocaguirnard actuant eficaç- ment fora de la llei, i Rocaguinarda, acollit a l'indult del virrei de Catalunya, partí cap a Nàpols en aquesta data. Així doncs, l'estança de Cervantes a Barcelona s'ha de situar en principi entre la primavera de 1609 i la tardor de 1611. Admetem, doncs, que Cervantes pogué trobar-se a Barcelona entre abril i setembre de 1610 i examinem quins successos escaigueren a la ciutat aquells sis mesos que poden tenir reflex en les pàgines literàries del nostre escriptor, sense oblidar que no és un historiador ni un cronista sinó un creador qui pot i li és lícit modificar les dades de la realitat quan s'introdueixen en la ficció. [...] L'estiu de 1610 Cervantes va conèixer a fons Barcelona, admirà les seves belleses urbanes, penetrà en els greus problemes que preocupaven als barcelonins, participà en les festes, com les del dia de Sant Joan. I fou també acollit a la ciutat que, des d'aleshores, en els seus llibres la sadollà d'elogis que no dedicà a cap altra. I aquest viatge a Catalunya li proporcionà amplíssima matè- ria per als episodis de la novel·la que Don Quixot i Sanxo van viure a Barcelona, episodis que, com afirma intencionadament Cervantes en l'epígraf del capítol LXI, "tienen más de lo verdadero que de lo discreto".