D'una Festa que canta

Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert - 2017 - Alacant

He pujat al cel (fragment)

Autor: Maria Aurèlia Capmany i Farnés

He pujat al cel (fragment)


Entre les coses agradables, i amb l'estímul d'un cert esforç per part meva, durant el lapse de temps d'aquest estiu passat hi ha, sens dubte, la meva pujada al cel. Dic que amb un cert esforç per part meva perquè si bé nedar, i caminar, i pujar pels empedregats camins de la cala, és feina molt agradable, per a una persona del meu sedentarisme pujar al cel significa un cert esforç que et pot arribar a fer sentir molt orgullosa de tu mateixa.

Amb tot, no hi ha, però, cap altra aventura tan bonica i tan gratificant com la de pujar al cel gràcies a la guia protectora d'un poeta. Així com el Dant va necessitar un poeta per baixar als inferns, jo vaig necessitar un poeta per pujar al cel, que no és altra cosa que l'espai enlairat on es realitza la tramoia del Misteri d'Elx.

Tothom sap, i els barcelonins ho saben una mica més, car en van poder veure un tast a les festes de Santa Eulàlia, que el Misteri d'Elx té lloc el dia quinze d'agost, festa de l'Assumpta, i cal dir que qui no ha vist en ple agost, suant a llàgrima viva, l'espectacularitat i la tensió harmoniosa del Misteri, es pot dir que és com si no l'hagués vist.

Aquest any, Gaspar Jaén i Urban, poeta i home d'Elx -la presència d'un poeta em sembla que lliga profundament amb el meravellós espectacle-, em va convidar a fer l'ascensió. Dir «escales amunt» és massa ràpid per expressar el que significa la pujada i la baixada per l'escala de cargol que porta al cimbori de la basílica de Santa Maria d'Elx.

Al «cel» -com en diuen els il·licitans, referint-se a tot l'aparell de tramoia que hi ha al cimbori convenientment amagat per un plafó immens de núvols i una trapa, que s'obre i es tanca a voluntat i deixa caure la meravella de la magrana, de l'araceli, de tota la historiada i alhora elemental escenificació del Misteri de l'Assumpció de la Verge- els àngels beuen Fanta i nuvolets.

Dalt del cel, els habitants d'aquell espai invisible per al públic mouen les politges que permetran la baixada i ascensió dels àngels, del mateix Jesucrist i l'ascensió de la Verge, i tenen cura, amb una precisió i una delicadesa que sorprèn, de la instal·lació dels àngels i tota la comparsa, amb l'enginy que els mantindrà ben bé entre un quart i mitja hora a mig aire de l'alta basílica, plena, com cada any, de gom a gom.