- 0 -
Comparats amb la magna fortificació miravetana, els altres castells riberencs de la mateixa època (el de Móra, el d'Ascó, el de Flix) semblen els fills, petits i decrèpits, d'un pare encara en plena vigoria. Val a dir que mai no han tingut la importància del de Miravet, el qual fou considerat unànimement el reducte més fort dels moros en tot el sector meridional de la Catalunya Nova. La seva tossa és visible des de molt lluny i sorprèn el vianant no previngut que, anant de Móra a Tortosa, ja sia per la carretera de l'esquerra ja sia per la de la dreta del riu, la veu aparèixer al seu davant tan aviat com ha deixat enrere els pobles de Ginestar i Benissanet, respectivament. Seguint la primera d'aquestes vies, la vista del castell, retallat en la blavor del cel, al cim de l'ampla roca que sembla sorgir de l'aigua, i com protegint el poble que té als peus, ja no pot ser més espectacular per tal com s'ofereix de cara, mostrant els detalls superiors de tota la seva forta estructura i en una posició que recorda les fortaleses medievals més conspícues bastides a Orient en l'època de les croades. A contrallum, a l'hora de la posta, ofereix una visió inoblidable. Contemplat, en canvi, de la carretera de la dreta, hom el veu de costat, formant graons que corresponen als desnivells del turó al qual s'amotlla, foradat per les espitlleres, feréstec i solitari, perquè el poble resta invisible fins que no s'hi arriba molt de la vora.
La vila de Miravet té actualment unes 1.000 ànimes i és, per diverses raons, ultra la del castell, una de les més pintoresques de la nostra terra, tal com ho devia entendre i va provar Joaquim Mir, que en va treure nombroses pintures, i així va popularitzar-la. El gran pintor encara va poder transportar a la tela diverses imatges de les noies que anaven a cercar aigua al riu —o en venien— amb el gros càntir dret sobre el cap, estampa típica que la realitat, des de fa uns quants anys, ja no mostra.
Consignem encara que Miravet és un lloc habitat fa milers d'anys. Les seves famoses terrisseries són d'origen ibèric. En el segle IV abans de Crist, els ilercavons caçaven, pescaven i feien plats i olles per aquestes riberes. Els moros van donar el nom a Miravet, i el repoblaren. Sembla que van bastir el seu castell sobre els fonaments d'un «castrum» romà.