Gregal Llibres - 1986 - València
Fem punt i a banda. El títol que portava aquest paquet d'articles de tot temps, "El carrer del Sol", és un títol que em té obsedit. El pensava com una mena d'homenatge, recòndit, al meu avi matern i a la meua mateixa mare. Però el títol precís, ara caic, devia de ser, no ja "El carrer del Sol", sinó més precisament "El forn del Sol", lloc on la meua mare, i el meu avi, foren feliços. El forn del Sol és un famós forn de Burjassot que va fer, va ordenar la seua construcció, el meu avi, i allí sembla que va passar, amb la meua mare, una nena aleshores, dies familiarment inoblidables.
Sòlida, segura, amb una adjectivació insubstituïble, heus ací, esdevinguda "intemporal", una prosa cenyida a uns moments ben concrets, amb totes les finestres obertes al futur. Va dir de la seua poesia: "(La publique) per exemplaritat propagandista, d'acció. Sóc un polític de l'idioma". Tot semblava ja dit, i ben dit, amb aquella lapidària concisió que de vegades tenia Carles. No es tracta d'oposar el prosista al poeta: es tracta de donar una impressió, una visió compacta, formal, de Carles Salvador. Circulen entre nosaltres versions, pura, impura tradició oral, d'allò que fou la seua vida; el llibre d'Alfons Cucó ens ha desvetlat moltes curiositats, moltes rareses... Fóra bo intentar una biografia si no de Carles Salvador, del "seu" moment, d'aquell moment valencià, immediat, calent, líric —i al·lucinat, atarantat.
La validesa de Carles Salvador, l'home que va fer sempre allò que calia, és, per moltes raons, encara inexpugnable. Salta per damunt les anècdotes i les brometes. Era l'home que intentava construir, edificar. A nosaltres ens pertoca manifestar si va "construir", si va "edificar" en l'aire o en la terra, en la seua molt estimada i amarga terra de València.