Guia sentimental de l'Alguer

Editorial Pòrtic - 2016 - Barcelona

Autor: Josep Palau i Fabre
Indret: Port del Comte (l'Alguer)

L'any passat vaig anar a Alguer per conèixer la ciutat i per constatar la vivència miraculosa del català en aquell punt del Mediterrani tan aïllat de la resta dels països de parla catalana. Per què, malgrat la bona, la immillorable acollida dels algueresos, malgrat la simpatia natural de la ciutat, malgrat el temps esplèndid que va regnar durant la meva estada, no en vaig tornar amb la joia, amb el vigor moral i psíquic amb que torno sempre del Mediterrani? [...]

 

Fins aleshores, sempre que havia anat al Mediterrani (Costa Brava, Eivissa, Costa Vermella, Costa Blava, Venècia, Siracusa o Agrigent), m'havia banyat en platges o cales orientades, més o menys, de cara a sol llevant. Per primera vegada, a Alguer, havia passat una temporada banyant-me i vivint en una ciutat-platja orientada cap a sol ponent. No podia creure que la diferència fos tan gran! Em refereixo a la diferència de sensibilitat. Fins aleshores, anar al Mediterrani, i banyar-s'hi, havia volgut dir per a mi veure sorgir el sol del mar; un sol jove, rentat, fresc, que s'hi reflectia i el feia brillar com una safata d'argent; que brandia, davant dels meus ulls, el tall de mil espases que em colpien i em regeneraven. Per primera vegada, a Alguer, el sol em venia per l'esquena, com un traïdor, no em donava la cara, i quan la donava era a final de jornada: el sol es colgava supremament en el mar, melangiós, fent adéu amb els seus mocadors de foc. [...]

 

Vaig anar a l'Alguer com a català i m'ha procurat una experiència d'home. No crec que sigui menyspreable. Però la pròxima vegada que vagi a l'Alguer hauré d'instal·lar-me a Port de Comte, una cala orientada cap al sud. [...]

 

L'alosa canta l'alba i el rossinyol el crepuscle. ¿Qui mai ens dirà per què? Però Shakespeare ens ensenya que l'un i l'altre canten, per als amants, el moment únic i suprem de l'amor.

Autor: Joan-Elies Adell i Pitarch
Indret: Catedral de Santa Maria (l'Alguer)

Senyal del Judici (El Cant de la Sibil·la)

 

Entre les tradicions populars que l'Alguer té en comú amb la resta de països de llengua catalana, una de les més interessants i suggeridores, i de ben segur la més antiga, és el Cant de la Sibil·la o, com es coneix a l'Alguer, lo Senyal del Judici, que es canta a la catedral de Santa Maria la nit de Nadal, abans de la Missa del Gall. És un cant medieval català que forma part de la tradició algueresa i que és lligat a la història de la ciutat. Malgrat les prohibicions després del Concili de Trento, l'antic cant és encara viu a Mallorca i a l'Alguer. Aquesta continuïtat ha permès al Cant de la Sibil·la de ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, l'any 2010.

Del Cant de la Sibil·la se'n coneixen diverses versions, totes molt semblants. La de l'Alguer és una de les poques que ha mantingut la continuïtat i la forma primitiva. La seva lletra, ingènua i esgarrifosa alhora, ens retrotrau al temps en què les transicions temporals eren temudes, com moments de perill en què es podia ataüllar la fi del món, i havien de ser conjurades amb rituals que proclamaven la fe de la comunitat. Es tracta d'un cant format per dotze estrofes que, en la celebració litúrgica de la primera vinguda del Jesucrist al món, anuncia i recorda en forma solemne la vinguda final del Salvador, per al dia del Judici Final:

El Cant de la Sibil·la

Al jorn del judici

parrà qui avrà fet servici.



 

1. Un rei vindrà perpetual

vestit de nostra carn mortal

del Cel vindrà tot certament

per fer del setgle giugiament.

 

2. Ans que el Judici no serà

un gran senyal sa monstrarà

lo sol perdrà la resplendor

la terra tremirà de por.

 

3. Aprés se badarà molt fort

amostrant-se de gran conhort

amostrar-se an amb bris i trons

les infernals confusions.

 

4. Del Cel gran foc davallarà

com a sofre molt podirà

la terra cremarà amb furor

la gent avrà molt gran terror.

 

5. Aprés serà un fort senyal

d'un terratrèmol general

les pedres per mig se rompran

i les muntanyes se fendran.

 

6. Llavors ningú tindrà talent

d'or, riqueses, ni argent

esperant tots quina serà

la sentèntia que es darà.

 

7. De morir seran tots son talents

escrafir-los an totes les dens

no hi avrà home que no plor

tot lo món serà en tristor.

 

8. Los puits i plans seran iguals

allí seran los bons i mals

Reis, Ducs, Comtes i Barons

que de lus fets retran raons.

 

9. Aprés vindrà terriblement

lo fill de Déu omnipotent

qui morts i vius judicarà

qui bé avrà fet allís parra.

 

10. Los infants qui nats no seran

dintre ses mares cridaran

diran tots plorosament

ajuda-us Déu omnipotent.

 

11. Mare de Déu pregau per nos

pus seu Mare dels pecadors

que bona sentèntia hajam

i Paradís posseiam.

 

12. Vosaltres tots qui estau

devotament a Déu pregau

de cor amb de gran devoció

que us porte a salvació. Amén.

[Text del Senyal del Judici que es canta l'Alguer, en la transcripció que, el 1820, en va fer el canonge alguerès A. Miquel Urgias.]

El que veritablement importa és el que ens vol dir. La nit en què neix el redemptor, la Sibil·la ens recorda que un dia aquest món s'acabarà, però que aquest final serà també un inici. Vindrà un rei del cel que passarà comptes i el seu regnat durarà eternament. A pesar de la terrible profecia, els bons cristians que escolten el càntic, congregats a l'església que celebra la vinguda del Salvador, no tenen res a témer. La fe que els reuneix també els empara. La música és tan antiga com la lletra, un testimoni viu del món espiritual i sonor del gòtic.

La festa del Cant de la Sibil·la, entranyable i viscuda amb fervor en la nit de Nadal, no és, per descomptat, l'única que celebren els algueresos. De fet, en cert sentit, és la que obre el cicle de l'any.