Obreda

Editorial Empúries - 2003 - Barcelona

Autor: Perejaume (Pseudònim de Pere Jaume Borrell i Guinart)
Indret: Can Basuny, Olzinelles (Sant Celoni)

El pare. 27-XII-1999

Montnegre sense mica d'aire,
com la boca quieta d'algú, com el negre
sense alè, un matí de desembre. La boca
ajaguda d'algú que és d'allà on calla,
que calla perquè és la terra que parla per ell
altre cop. La veu de boca de la terra,
de tornar algú el rostre al rost, d'enfondir
a terra els noms que n'havia après,
de ser-los novament, borrell,
puigvert i francesc.

Autor: Perejaume (Pseudònim de Pere Jaume Borrell i Guinart)
Indret: Can Basuny, Olzinelles (Sant Celoni)

A can Basuny, en escriure

Digues —Montnegre de ponent—
si no sembla que et tingui,
amb llum a la cambra, abraserat,
quan vénen, tot al volt,
la nit i l'obreda, assaonant-se
en mi i amatant-se enfora,
amb gemmes que broten, que brillen,
amb la vivor de les galàxies,
i l'arbre tan brogent que es torna humà.

Autor: Perejaume (Pseudònim de Pere Jaume Borrell i Guinart)
Indret: Can Basuny, Olzinelles (Sant Celoni)

Suro de llum

L'obrar forestal. El creixement
forestal de les talles. L'obreda acomplint-se
tenaçment, a jornals, per tota la muntanya,
coriàcia entre la terregada i la llum,
com si anéssim per una talla enorme
d'un or que llu a fora, radiant,
i el sentim que crema i que crepita i fa calius
aquelles imatges que hi provem de daurar.

Perquè, segons una llei inflexible,
després de la brotada que fan a primers de juny,
els alzinars no paren d'enfosquir-se,
cada cop més embrunits, més encegats,
com més llum reben. Fins que cobreixen
d'un negre enfondit els turons
—els negres turons, al pic encès de l'estiu—
tan lluents que llambregen, que s'estritllen.

Unes galàxies espesses, rutilants
s'arremolinen, llavors, sobre les capçades negres,
mentre una gran massa de fullatge
els va caient en terra, daurada i seca de brillar.