Autor: Josep Antoni Ferrer i Perales
Indret: Sanatori de Puig d'Olena (Sant Quirze Safaja)

Cançó Malalta

A Màrius Torres, in memoriam

Ara que puge a Puigdolena,
doldre'm
del que mai no m'ha estat edat perfecta,
ja de res no em valdria.
Car no sóc l'únic ser que amunt i avall tragina
la roda de la vida.
Ni l'única filosa
que, dies de teixir i nits de desteixir-se,
l'ombra
coneix en el tapís
i el llamp alhora de la cara encesa.
I ara que torne a Puigdolena,
puge,
febrosa en el meu pit,
la càrrega del temps, l'antic dolor incòlume
d'un món emmalaltit creant-se i descreant-se.
I ara que teste a Puigdolena,
deixe
forment, orgia, segles, i sang i força i lluita,
i el rou de les albades,
als corcs de Koch que em minen nom i torres.
I ara que muir a Puigdolena,
parle:
del cor al moll dels ossos,
m'ha teixit de bescara, d'adob i d'humus d'unes vides altres
la filoja de Déu.
I aquest temps imperfet ha fet la resta.

Autor: Josep Antoni Ferrer i Perales
Indret: Església de Beget (Camprodon)

Majestat de Beget

Com els segles travessen els daurats de la fusta,
com antigues ferides recidives sota els plecs, sota els nusos
més arcans de la túnica,
la seua majestat ara ens clareja,
i ens hi reconeixem:
sota la clàmide,
canten els polsos magolats, i canten
l'imperi del dolor i de la història,
l'home per sempre més sota la glòria per sempre més ja nostra,
la crua i degollada sang indemne,
la carn de Déu per sempre travessada.
I el temps ja resurrecte.