Poesias

Ediciones Saturno - 1972 - Barcelona

Autor: Manolo Hugué (Pseudònim de Manolo Martínez i Hugué)
Indret: Museu Thermàlia: davant les fotografies de l'escultor (Caldes de Montbui)

Mes m'estimo els trontolls d'una tartana
que em fa sentir del camí els accidents
que no pas l'auto, que bòlid, se m'emporta
brunzent i ràpid com el vent.
Jo vull el trot florit on tu no manques
cap dels amunts i avalls que fan les anques
i una volta aturat, jo vull sentir
els bufecs d'aquells nassos al fremir.
I contemplar aquella esquena
tan lluenta i humida.
I respirar aquell tuf de potencia i de vida.

Autor: Manolo Hugué (Pseudònim de Manolo Martínez i Hugué)
Indret: Museu Thermàlia: davant les fotografies de l'escultor (Caldes de Montbui)

Deu ésser veritat que som fets
d'eixa pols que hi ha a la carretera.
I no m'estranya gens, de veure tanta gent,
uns davant meu, altres darrera.

Autor: Manolo Hugué (Pseudònim de Manolo Martínez i Hugué)
Indret: Museu Thermàlia: davant les fotografies de l'escultor (Caldes de Montbui)

Dieu-m'ho, si ho sabeu, dieu
el perquè un cor cansat que tot l'enaigua
troba tan gran consol, per a son dol,
tant si es mira el foc, hores tot sol,
com si es mira l'aigua, si corre poc a poc.
És que, com elles, son cor té llengües de foc
que, besant-lo, el consumeixen com a les estelles.
I l'aigua jamai quieta
li recorda son ànima, sempre inquieta.
Dieu-me, si ho sabeu,
el perquè de tanta meravella.
Dieu-m'ho, si ho sabeu,
a cau d'orella.