Autor: Jaume Boloix i Canela
Indret: Monument al Timbaler del Bruc (Bruc)

Als héroes del Bruc

Himne

Al cap la barretina,
al pit la fe divina,
al braç lo vell trabuc,
saludem a la raça gegantina,
als vencedors del Bruc.

Defensors de nostra terra,
si del Bruc en les afraus
al francès moguereu guerra
per no ser uns vils esclaus,
serà eterna la memòria
d'una gesta que es de gloria;
descanseu en pau, la Historia
vos admira com a braus.

Vostre crit d'independència
que pel Montserrat retruny,
quan s'imposa la insolència
nos recorda el sis de Juny.
Bons hereus de dignes avis,
aquell crit en jorn d'agravis
obrirà los nostres llavis
i clourà lo nostre puny.

Viu encara la nissaga,
la dels Francs i Garrions,
lo foc patri no s'apaga,
no li manquen nous tions.
Sura encar la barretina
que a l'any vuit fou heroïna,
la Bandera igualadina
vola encara pels turons.

Al fossar que us atresora
reposeu eternament,
que per dar lo via-fora,
Catalunya tindrà gent.
No temeu en les fossanes
per les glories catalanes,
mentres puguen les campanes
repicar a sometent.

Al cap la barretina,
al pit la fe divina,
al braç lo vell trabuc,
saludem a la raça gegantina,
als vencedors del Bruc.

Autor: Jaume Boloix i Canela
Indret: Carrer del Clos (Igualada)

Vila d'Igualada,
pàtria del meu cor,
cel de ma infantesa,
niu dels meus amors;
deixa'm fer memòria del carrer de casa,
deixa que te'n parli del carrer del Clos.
Quan el veig en somnis
veig el meu bressol,
veig cremar estelles
a la llar de foc;
quan el veig en somnis sento que la mare
tota amorosida m'omple de petons.

Oh carrer de casa,
més bonic que tots,
quan de tu em recordo
sempre sóc un noi;
quan de tu em recordo tot són alegries,
belles esperances, tendres il·lusions.

Quan els Reis arriben
veig el cistelló,
quan floreix la Pasqua
sento els cants d'amor;
veig la llàntia encesa de la gran Doctora,
sento de les gralles l'espinguet joiós.
Qui pogués tornar-hi
al carrer del Clos!

Autor: Jaume Boloix i Canela
Indret: Font de la Carota (Igualada)

Font de la Carota

¡Plora en la solitud! L'han oblidada
els aucells i les flors i les estrelles,
sols les bruixes, segons algunes velles,
en nits de llamps i trons hi fan bugada.

El Passeig de les Cabres l'ha amagada
perquè mai s'hi deturin les donzelles,
sap què són picarols i drings d'esquelles,
no sap res de l'aimant ni de l'aimada.

Igualada l'esborra de la llista
quan esmenta ses fonts dignes de nota;
i com són tants i tants qui no l'han vista

i no té per cantor ni una granota,
per això fa la cara tota trista
i li diuen la Font de la Carota.