Ajuntament (Porqueres), 2005
Com ja consta en el programa de la Festa, em dic Carles Fontserè i visc amb la meva dona Terry Broch, a can Tista, situat sobre un tossal de l'anomenat Paratge de Porqueres. Quan vam descobrir-lo l'any 1959 can Tista i Montguix eren dues barraques enrunades: dos pilots de pedra. Amb els anys les hem anat reconstruint anant i venint de Nova York on vivíem, fins que ens vam afincar definitivament a Porqueres el 1973.
Si heu donat un cop d'ull al resum biogràfic que les Regidories de Cultura i de Festes de Porqueres han tingut l'amabilitat de publicar en el programa d'aquesta Festa Major, haureu pogut constatar que he sigut una mica rodamón, però no va ser l'atzar d'unes determinades circumstàncies que la meva dona i jo vam aterrar a Porqueres, sinó que fou fruit d'una decisió lliure i ben meditada, malgrat que llavors el Paratge de Porqueres era, com ja he dit abans, un disseminat de barraques de pedra rodejades de pinedes i conreus, sense aigua, electricitat ni telèfon...! i el camí que hi conduïa —el Camí de les Barraques— era un fangar intransitable quan plovia i cal dir que llavors plovia molt més que no pas ara.
Des del Paratge de Porqueres, millor dit, des del Paradís Terrenal de Can Tista, s'albira el Mont, el Bassegoda i el Canigó, les muntanyes regalades cantades per Jacint Verdaguer que jo l'any 39, des de darrera de la filferrada del camp de concentració francès de Saint Cipryen, mirava amb la nostàlgia d'un presoner desterrat. Si continues mirant cap a llevant, es veu el Cap Norfeu al principi de l'Albera, el Montsec, el Mediterrani a Pals, Begur i l'ermita dels Àngels... i naturalment el tot pròxim estany de Banyoles contornat per Rocaborba, el massís de Sant Patllari, el Puig de les Gitanes i la serra de Can Ginesta.