Tipografia L'Avenç - 1897 - Barcelona
A mon amic i parent En Leopold Sagnier i Villavecchia (fragment)
T'escric aquesta lletra mal girbada
d'un castanyer sentat en la ampla soca,
obirant a mos peus la fondalada
que fa el Montnegre amb ses vessants de roca;
amb l'espai ple de llum, d'eixa llum pura
que de màgics colors pinta quant toca.
Recolzada en clapisses de verdura
veig de can Preses la masia blanca,
nostre niuet de pau i de ventura.
He tornat cap al tard, sota la branca
del mateix castanyer, per el misteri
sentir que la muntanya a eixa hora tanca,
Amb ritmes celestials de dolç salteri
filava un rossinyol sa veu divina,
enmig d'una quietud com d'asceteri,
recollida, solemne, gegantina:
¡quin devessall de pau i d'alegria
ha inundat aquesta ànima mesquina!
Una essència, un esqueix de melodia
de paradís, m'ha dat ditxa més pura
que totes les quimeres que el món cria.
¡Vine amb mi, dolç amic, de l'hermosura
d'eix desert a gosar, obra perfeta
d'excelsa i divinal arquitectura!