Recull de contes balears

Albertí Editor - 1956 - Barcelona

Autor: Gabriel Fuster i Mayans (Pseudònim de Gafim )
Indret: Corredor de les habitacions del primer pis (Nova Esquerra de l'Eixample) (Barcelona)

En Tomeu i jo érem ateus. Ell era comunis­ta i jo nudista. Anàvem a segon any de Facultat i, naturalment, teníem idees.

Aleshores vivíem dins una mateixa cambra a la Residència d'Estudiants de Can Batlló, al carrer d'Urgell, en el que oficialment es deia "Recinte de la Universitat Industrial", guardat, a la nit, per una parella de mossos d'esquadra amb espardenyes i mosquetó. Tant un com l'altre freqüentàvem la Universitat; ell, per anar a classe de Filosofia i Lletres, i jo per fer tertúlia i política. El Rector de la Universitat i catedràtic de Dret Romà, condeixeble del meu pare i barbut, tenia, en lloc de la llista, una fatídica llibreteta negra, xarolada, on apuntava les notes. Al costat del meu nom hi havia una sola paraula: "Mítin". Bé, això de la política era a estones perdudes, quan ens avorríem...

Autor: Gabriel Fuster i Mayans (Pseudònim de Gafim )
Indret: Corredor de les habitacions del primer pis (Nova Esquerra de l'Eixample) (Barcelona)

En Tomeu m'estimava molt, i jo a ell. Discutíem i ens barallàvem amb vehemència i constància, però el contrast entre les nostres respectives personalitats era tan gran que preservava la neutra boníssima amistat. A ell, enmig de les seves preocupacions intel·lectuals i acadèmiques — que eren moltes i bones — li agradava veure'm fer gimnàsia i cucaveles; a mi m'agradava escoltar-lo, contemplar els seus granissons de la cara i tots els seus tics d'estudiant estudiós. No era popular entre els companys de Residència, i jo sempre el treia per un cabell, sobretot quan de mallorquins es tractava. N'hi havia que l'odiaven perquè no anava a missa, perquè portava ulleres, perquè guanyava matricules d'honor i perquè tenia granissons a la cara; precisament totes aquelles coses que en ell m'encisaven.

En una paraula: en Tomeu m'havia vist — em veia cada dia un parell de vegades — en pèl, be fent gimnàsia, anant i venint de les dutxes o, simplement, fent nudisme científic. Jo, en canvi, mai no el vaig veure desvestit. Aquesta i no altra era la diferència fonamental entre nosaltres. Perquè tots dos, no cal dir-ho, érem intel·ligentíssims.