Edicions 62 - 2008 - Barcelona
Sa Riera
De sobte costa molt adaptar el cos
al panteix angoixós dels sentiments.
Una platja tranquil·la, amb paravents
de roques i de pins, no t'allibera
d'aquest corc que et rosega.
Caldrà doncs
tancar de nou les finestres
i fer un lúcid inventari.
Retrobar-se és el mot que pot fer possible
suportar la feixuga meravella
d'aquest cos que es rebel·la,
fosc i tossut, contra no sap ben bé
quin ritme inesperat que el desgavella.
Sa Tuna
Si pogués, aniria nedant fins a la boia.
Veure la terra des d'allí deu ser com
canviar de món.
Mai no ho he fet.
Conec a penes quatre pams de mi mal
limitats per la malenconia. Vivint-los,
visc, i potser ja en tinc prou.
La boia és un miratge.
De Pals enllà
De Pals enllà tot és mar i soroll;
més ençà hi ha el silenci,
un silenci que es diu amb noms sonors:
Peratallada, Gualta, Fontanilles
i sobretot Fontclara.
Pels rostolls
hem encalçat la tarda amb l'automòbil
d'un groc molt més lluent
que els blats lligats en garberes rodones.
Tornats al Mas, en la calma del vespre,
t'explicaré els secrets que he descobert
astutament als ulls de les turistes.