1-VII-1992
Anem, Heike i jo, al soterrar de Fuster, a Sueca. Sol fort en la plaça del poble. Una gentada es concentra als voltants de la casa. Polítics, escriptors, veïns. El president Joan Lerma, amb estricte posat de circumstàncies, encapçala el seguici. A poc a poc, anem seguint el bell i fresc camí que porta al cementeri. La gent xerra en rogles reduïts, camina amb parsimònia i saluda els coneguts. Una vegada traspassades les tanques del cementeri, el seguici comença a dispersar-se. Un grup es congria al voltant del taüt i el cobreix amb una quatribarrada. Un dolçainer toca la Moixaranga d'Algemesí a manera d'himne. És una música que sempre m'ha agradat, però que ací trobe fora de lloc, i més sabent què pensava Joan Fuster del folklore. Al final li han posat la percalina, com es temia. Són incorregibles. Si hi ha un cel dels descreguts previsors, des d'allà se'n deu riure.