A Caldes hi havia la Majestat, però tinc un record molt esfumat del poble. Veig un passeig amb uns arbres petits que devien ésser acàcies i una font que hi havia a la plaça. En aquesta font, que era d'aigües sulfuroses, hi acostaves un pollastre o un colomí i la bèstia et quedava plomada. Aquesta àvia venia de vegades a Barcelona i ens portava, dins uns mocadors virolats, uns pebrots i tomàquets, unes cireres i uns albercocs tan plens de color, que semblava que havien d'esclatar. L'àvia era una dona plena encara de les ressonàncies d'en Prim. Contava unes converses entre els moros i el general, i, després de dir-te el que li digué el moro i el que li contesta en Prim i el que li tornà a dir el moro, sortia la frase final, que era en castellà del país i feia un gran efecte, perquè era dita amb un gran menyspreu. Solia ésser aquesta:
Con dos cuartos de aguardiente que les doy a mis soldados entro y destrozo al enemigo...