A LA VERGE
Causa nostrae laetitiae
Tenia un calze i una arpa
que el cel m'havia donat:
d'una Creu l'arpa era feta,
present del Crucificat:
lo calze era de plata,
de plata i sobredaurat.
No somniava altra glòria,
no volia altra heretat.
Vingueren dies de pena,
del calze vegí'm privat.
Jo veient-me sense el calze,
amb l'arpa d'or m'he abraçat,
gemegadora companya
de ma trista soledat.
Un dia de greu tristesa
me'n pujava a Montserrat,
me poso a les vostres plantes,
oh Reina del Principat!
lo virolai a cantar-vos
que en millor temps he dictat.
Mon virolai vos plavia,
del camaril heu baixat,
amb mà divina tornant-me
lo meu calze estimat,
mon calze de plata fina
de plata i sobredaurat.
Me l'havien pres los homes,
la Verge me l'ha tornat;
lloada en sia la Verge,
la Verge de Montserrat.