Núria, 16 de juny de 1931
A les 8 i 15 del matí sortim de Barcelona cap a Núria en Jaume Carner, en Martí Esteve, en Rafel Campalans, l'Antoni Xirau Palau, i jo, diputats de la Generalitat, amb en Millàs Raurell [que ens va voler fer de secretari], en Cases [que tocava la màquina d'escriure] i un porter de la Diputació, per redactar un projecte d'Estatut de Catalunya.
Arribem a Nuria a la una del migdia.
Tota la tarda llegim antecedents. Cadascú té la seva cambra. Jo tinc la 203 del primer pis amb cambreta de bany. Treballem a la cambra 222 del primer pis. [Es troba al capdavall de la galeria, caminant en un sentit contrari de l'Església.]
A les nou de la nit baixem a sopar. Hem fet una relació de les matèries reservades a l'Estat i una altra de les reservades a la Generalitat. [Queda feta, però no ordenada.]
En Macià em comunica per telèfon a les 4 de la tarda que m'ha posat a la candidatura de Lleida.
En Carner diu: La nostra envestida d'ahir ha fet efecte. De vegades ens resistim a fer una cosa, però si el que la defensa té raó, els seus arguments continuen exercint pressió quan restem sols i a l'últim ens donem.
Ja em sabia greu de no ésser a les Corts quan es discutís la lliberació de Catalunya. Tants anys que l'hem esperat aquest moment! Però en Tomàs de Bajalta, i en Pep de la Tenora i en Savalls se'n ressentiran. [I tant si se n'han ressentit, que no n'he pogut enllestir cap d'aquests llibres encara.]
Núria, 18 de juny de 1931
Mentre els altres treballaven en l'organització judicial, les garanties i l'ordenació transitòria, m'he tancat a la meva cambra i he escrit un primer esquema de les finances de Catalunya.
Cap a les 7 del vespre he llegit el meu treball als companys, i en general l'han trobat bé. [...]
Núria, 19 de juny de 1931
[...] A la tarda en Millàs Raurell, en Xirau Palau, en Campalans i en Cases han anat al coll de Finestrelles [Quan tornaren, enlluernats de les grans coses que havien vist, ho contaren a taula, i tots vàrem veure una part del seu goig]. Jo només hauré fet dues petites excursions als turons mes alts del freu per on s'entra a la vall de Núria. En Carner i jo hem estat sols a l'hotel, i hem acabat d'arreglar alguns detalls. Quan els nostres companys han tornat al vespre, hem repassat l'ordenació en títols i articles, i el primer projecte estava llest.
Plegàvem ja els papers quan han arribat de Barcelona en Dencàs i el Secretari d'en Macià, que es diu Tarradelles.
Núria, 20 de juny de 1931
En Carner, en Tarradelles, en Dencàs i el porter de la Diputació han llogat quatre burros i han pujat al coll de Finestrelles. Jo seré l'únic que no hi haurà anat, però no em vull cansar i no em sento en forma. [...]
Adéu, vall de Núria. Tant de bo que l'obra que hi hem fet sia fecunda i que en els temps a venir puguis ésser anomenada el bressol de la nova llibertat dels catalans! [Ja ho sé que no n'hi havia per a tant, i si ara ho repeteixo és només per recordar el to de la nostra emoció.]