A mossèn Llorenç Riber i Campins, Mestre en Gai Saber
Jove poeta, fill creixent,
qui dus el sol de l'Orient
a dins tos ulls i fantasia,
en ton obsequi bé caldria
avui trincar amb noble vi
d'Esmirna, Quios o Enguedí,
dins copa d'or i pedreria.
Té l'opulència oriental
ta Musa, que és de sang reial
per més que es vesti de pastora,
com Sulamita cantadora
qui té els tresors de Salomó,
tots els perfums de Jericó,
tot el floratge de l'aurora.
A damunt l'art depur perfil
i el ritme d'Hèl·ladegentil,
tu has aportat un altre imperi:
l'art ple de símbols i misteri
qui se cobreix de màgics vels
d'humana fibra i raigs d'estels,
d'encens i cordes de salteri. [...]
D'ençà que jo t'he conegut,
a dins Mallorca t'he cregut
ungit per rei de poesia...
Mes –te'n recordes?- un bell dia
dins un boscatge me semblà
que el sol mateix te proclamà
vibrant en vasta simfonia.
Era al pinar de Formentor
i jo et mostrava amb bell humor
aquell gran niu de mes cantades.
Llavors, creixent remors sobtades,
feren brunzir renou intens
com si sonàs l'eixam immens
de les abelles congregades.
-Què serà això? –vaig exclamar;
i un qui venia del pinar
me respongués: -És el sol qui canta.-
Com una cítara vibranta
brunzia l'aire damunt tu,
i resplendia ton cap bru
amb la mirada fulguranta.
Jo vaig pensar: -Jamai el sol
m'ha saludat a mi tot sol
amb tan magnífica escomesa...-
Jove, teva és la reialesa,
tu ets l'ungit, oh nou vingut!
I jo em complac d'ésser vençut
per ta inspirada jovenesa.