A tots los jardins a on aneu, a totes les boscúries a on entreu, a totes les afraus de la muntanya a on pugeu, sempre trobareu aqueixes hermosures al peu d'aqueixos trobadors, i com en les quatre parts del món, a la Rambla de Barcelona s'escauen ells a l'envista d'elles. Allí mateix a on acaba la Rambla de les Flors comença la dels Aucells, com per fer muntar plegats al cel les aromes i les cançons. Mes, la poètica encaixada d'aqueixes dues branques de l'arbre de la bellesa, ¿saben qui la presideix? Doncs la presideix una hermosura més alta, una bellesa d'un ordre superior, que és lo cap de brot i el cimeral diví de totes les belleses, l'infant Jesús de Betlem.
Mirau's-el que hermós! Apar que vulla sortir de son ample i grandiós marc de pedra per ensenyar a la multitud que passa la creu que abraça amorosament com a única i veritable joia que ha trobada en lo món, qual globo trepitja amb una gràcia indescriptible. A sos peus té un capet de serafí, i davall, en lo mateix llindar del portal, aqueixes lletres: "In nomine Jesu omne genu flectatur". I al voltant del quadro, tres grans cors que flamegen, com veritablement flamejaven i flamegen encara eternament flamejaran d'amor per nosaltres, miserables pecadors, los cors més grans i més purs de la humanitat, los de Jesús, Josep i Maria.