Acabament (fragment)
Eixos foren tos màrtirs, gran Ausona;
un jorn feren als bons esgarrifancea,
i a qui els baixà la palma i la corona
de purs aprés varen tenir semblança:
son viure fou de curt llisquívola ona
que rodola en capvespres de bonança,
però de l'arbre en l'altre món s'amida
lo fruit que porta, no la llarga vida.
Ells foren los primers que per ta plana
feren lo nom de Cristo ressonar-hi;
i en tos vessants varen colgar la grana
que dos segles més tard va poncellar-hi;
i per donar-li més tendror i ufana,
varen totes ses venes abocar-hi,
i en lo conreu d'eix pla que encara lleva
la sang deixaren i la vida seva.
Mes, d'ençà que esquinçant lo vel de bromes
al jardí dels estels varen posar-se,
que amaren, cignes de novelles plomes,
en lo pèlag més blau a rabejar-se;
la pira un riotllo d'esplendors i aromes,
garlandes los lligams varen tornar-se;
mes en plaers encara que s'aneguen,
no s'obliden dels homes que ací breguen.