Algunes tardes, sobretot a l'hivern quan ja s'ha fet fosc, em quedo sol, al despatx, per fullejar originats endarrerits o acabar alguna feina avorrida o feixuga. Això em passa perquè sempre he dut un horari impuntual, irregular, amb absències per viatges o pel fet de retirar-me a acabar un llibre dels que s'eternitzen. Mai, aquestes tardes, no estic completament sol: al pis de dalt se sent algú que s'encarrega de la neteja, i al pis del costat —Central del Llibre Català— algun venedor telefona als clients o algun dels empleats de la computadora treballa en l'abrupta qüestió dels números o sobre els llistats que la màquina vomita amb una impavidesa total. De tant en tant, es queda la Neus per fer temps abans d'anar a algun lloc o per acabar una feina.
dins Memòries poc formals d'un director literari