Amor de mare
Lo dolent fill a la dolenta filla
digué un matí:
—Tu ets de mon cel l'estela que més brilla,
què vols de mi?
Te portaré de casa del meu pare...
tot un tresor;
te portaré les joies de ma mare.
—Porta'm son cor.—
Lo dolent fill la troba que dormia
tot somiant;
lo somni dolç que dia i nit somia
n'és son infant.
Obre son pit i amb un coltell arranca
son pobre cor,
son cor que viu, com colometa blanca,
del seu amor!
Com llàntia d'or portant-lo en sa mà dreta,
batre lo sent.
—Oh qui et sentís, oh cor de ma mareta,
d'amor batent!—
Tot caminant, de sa estimada queia
prop del portal,
i amb dolça veu lo cor hermós li deia:
—Fill, t'has fet mal?—