Aquells ocells
Aquells ocells entraven al graner,
afluixant l'ala en un munt de civada.
Al mig s'hi arrodonia un vell erer
i tot l'hivern la porta era tancada.
Blanca, s'assolellava la paret.
De l'alba a sol ponent el vent fugia,
deixant a cada teula un or distret.
La neu de la muntanya resplendia.