Aquest és el món immediatament anterior sobre el qual, en certa manera, recolzen els estudis carolingis del senyor Abadal. Després hi ha el que naturalment es desprèn de l'etapa carolíngia, o sigui pròpiament el món del romànic. Sobre aquest període ha escrit un llibre molt treballat — entre molts altres estudis impossibles de citar en aquestes planes — extremament suggestiu i que ha tingut la virtut d'esdevenir un clàssic de la nostra literatura. És el llibre titulat «L'abat Oliba, bisbe de Vic, i el seu temps». Aquest llibre, del qual s'han fet tres edicions, que té una gran amenitat, és una mena de vast affresco sobre el qual es mou tota aquella Catalunya que naixia al caire de l'any 1000 sota la impressionant presència d'aquell gran home que féu tantes coses i tan ben fetes, fins a l'extrem d'haver estat anomenat, en morir, pels monjos de Ripoll i de Cuixà, en l'encíclica mortuòria que n'escriviren, «pare de tota la pàtria». Abadal ha escrit un llibre deliciós, d'agradable lectura, sobre l'abat Oliba — abat de Ripoll i de Cuixà —, fundador de Montserrat, bisbe de Vic.