I
Aquest instant que és i només és,
voraç, governa el foc i ofrena cendra.
Lluny de la història i les tenebres,
el domini del paisatge idolatra
els cossos posseïts a la intempèrie.
Magnètic ritu de tebis secrets,
de lents adagis, plens de sal i d'ombres.
La lluna plena resa lletanies,
perfumada llum sobre els cossos nus,
muda pregària vers Punta Galera.
Morir i renéixer. Ni cap tic-tac
ni cap aura que fotografiï
l'alè violent de fosa bellesa
en l'assedegada llosa roent.
(com l'ona, l'instant, ufanós misteri
d'ésser a l'ensems, arribada i partença)