–Aquestes coses de l'avantguarda artística –solia dir– són més velles que els camins. Sempre em feren riure. Poc després d'haver arribat a París, en un restaurant em digueren que la persona que menjava a la taula del costat era Erik Satie. En aquell moment era el pontífex de l'art revolucionari. El que representava ha passat avall, com el cubisme, el surrealisme... com passaran avall totes les modes que s'iran inventant en els anys avenir. En el moment d'alçar-se de la cadira, Satie es posà un barret de copa flamant, magnífic. Vaig dir a la persona que m'acompanyava: «Si Satie és un geni revolucionari i porta aquest barret de copa, ¿ que no seré jo, que per tota roba interior porto exemplars del "Petit Parisien"»?