Ave humilis et potens
Tu, et bastà una pregunta
per a ja dir que sí,
pura acceptant per sempre
l'obra de l'Esperit:
mira'ns, Filla de l'home,
amb ulls de mare humil,
que els qui sabem per sempre
encara fem preguntes
i encara diferim.
Tu, va escollir-te el Pare
i vas callar en el Fill,
tu que ensenyares llengua
de poble al Verb diví:
acull-nos al silenci
amb què El miraves fit,
plena de gràcia i una
entre els qui obscurs seguien
els passos del Camí.
Eternament ets reina,
com en la clara nit
que fou per tu infantada
la Pau al regne trist:
mostra'ns-La pia; força,
si cal, el nostre pit,
gira amb dolçor invencible
els moviments que minven
el nostre ple en el Crist.