Barbastro, 14 de juliol 1944
Estimada mare,
Avui m'he donat compte (i la meva ànima s'ha esqueixat de dolor) que havia deixat passar el dia del vostre sant sense compenetrar-me amb la seva celebració. Avui ho faré; passaré el dia pensant en vós, i ja que no he estat a temps de desitjar-ho abans, vull suposar que fa quatre dies la terra era per vós llet i mel i tremolors d'alegria: el Picarany es devia encendre de roses i vibrar de cants de rossinyols, i l'agut violí de l'esperança devia ferir (almenys per un dia!) novament vostre cor. El Pau Ornosa és aquí amb mi, i m'encarrega que us enviï també la seva felicitació (no tan lírica).
Aquests dies són per mi de bogeria: carregar, descarregar, anar, tornar i fer tombarelles. Diuen que demà anem a Huesca, uns dies després a Saragossa, i més tard, suposo jo, a Austràlia. Ja us telegrafiaré quan estigui una mica instal·lat; com que no serà mai més que una mica, o sigui, amb un peu per marxar, envieu-me llavors de seguida diners, abans no m'hagi despistat altra vegada.
Des d'aquesta histèria, rebeu el meu record (malgrat tot, no és un record seduït) per a la calma del Picarany, i una abraçada de
Gabriel