Barques d'alegria
Homenatge a Rosselló-Pórcel
Una alegria insòlita, l'absoluta alegria,
en el migdia aquell —ací els pins, allà el mar,
la novetat del món, la sorpresa de l'aire,
una festa animal, els cinc sentits contents,
la gran festa de viure —viure ens era una festa.
Rebentava la llum, es trencava als cristalls,
ja no en cabia més d'alegria en el món.
Tots ens fèiem obsequis, dèiem tendres paraules,
érem delicadíssims i plens de gentilesa,
donava gust el món, donava gust la vida,
tots per la seua dreta, saludant-nos, cortesos
—dúiem rams de floretes per a les velles dames,
consolàvem la seua velledat amb records,
fèiem sonar el disc de l'antiga opereta,
enceníem les llànties daurades sobre el vals.
I guaitaven les dones casades als balcons
i passaven les bandes de la música alegre,
—els mariners cantaven agafant-se pels muscles,
sonaven les sirenes dels vaixells estrangers,
el castell de Bellver, l'aigua tremoladissa,
la roba de les xiques tota plena de brisa,
tota plena de brisa i alegres mamelletes,
alegres mamelletes i les cuixes llarguíssimes,
aquella brossa íntima, l'alegria de viure,
una alegria insòlita —el castell de Bellver,
feien sonar els clàxons, els diaris amables,
tantes cortesanies i polides prosòdies
—viure ens era una festa, corbates de colors,
es trencava l'ocell de la llum contra els vidres,
Jaume I venia a cavall dalt la nau,
el castell de Bellver —el dia era migdia,
la nit era migdia, mai tanquen les botigues,
les teles dels comerços totes plenes de sol,
els pescadors miraven com ballaven els peixos,
tothom era feliç —l'strip-tease de la vida!
Oh, no em feu tantes coses si no voleu que em muira.
El castell de Bellver, els ocells entre els pins,
allà baix la badia, Rosselló-Pórcel torna
—una alegria insòlita, l'alegria de viure,
l'alegria que mai pensaves que tindries,
una alegria intacta, feta sols per a tu,
estrenaves la vida, obries lentament
una ostra descoberta de sobte entre les roques
i hi trobaves la perla —l'encant nou del pecat.
Oh món tan adorable! La vida és una festa.
Des de València vénen dos mil bandes de música.
Tocaven el pasdoble de Padilla, "Valencia".
Penseu ara en Beethoven. Penseu en Valéry.
El castell de Bellver —ara gira el cantó
un vent tot ple de músiques de metall fragorós.
Ara m'entren les ganes de llegir en veu alta.
Els autobusos van plens de gent a Deià.
Damunt dels autobusos tots els músics bufant.
I tots els músics mengen botif arres en oli.
Ara el pobre Matisse seria tan feliç.
És dissabte i bon dia. Qui no suma, se n'ix.
L'alegria de viure, el món, l'ostra, el pecat.
Cavaller, són dos cuixes. Amb una cuixa en tinc
per a passar-ho be durant tota la vida.
S'incendien les fràgils cortines dels hotels.
Una jove francesa, nua en un replanell,
Brandava un canelobre cantant "Lili Marlen".
Corre el vi per l'estora. Demà sopem a Inca.