Benissants. Introducció
Predominant, amagada entre els pins,
tanta blancor de netedat domèstica,
un davantal de gesmils i geranis,
el naixement familiar de l'aigua,
pedra que té qualitats cristal·lines,
oh tron humil, trona dominical,
damunt la pau dels arrossars, extensa,
com una mar d'una dèbil verdor
ran dels canals i els camins innombrables,
oh breu turó graciós i propici.
Jo t'he creuat, una nit, fa molts anys,
alguna nit de la vida anterior
de la qual tinc alterna noció,
i he vorejat el teu secret encant.
Mai no he gosat de rompre el teu silenci,
l'ombra de pins, de parres i piteres.
Ara he pujat al teu cim, i vull dir
inútilment tot allò que he sentit,
oh colomer amb remor de colomes
oh la remor d'invisibles colomes
i un sol molt lent i demorat que no
se'n vol anar i agraeix tant el dia.
He retornat a la meua infantesa,
atarantat per l'olor de pinassa,
per una mel secreta de pitxeres,
endevinant didals d'aigua d'aljub.
Amb molts pocs mots, amb mots de rajoleta,
voldria dir el meu agraïment.
L'ermita té fondària d'aljub.