Carrer dels Cavallers
Quin arrelam de segles per l'escaire
que atén antigues pedres del carrer.
Quin regust d'ombres fixes! Quin deler
el del sol per sentir-se caminaire.
sobre les lloses. Senda oberta al caire
de vells blasons que dormen un quefer
i, en un suprem esforç, dan el darrer
sentit a un nom que regalima en l'aire.
Quan ve la nit pareix que una altra troba,
dominant els silencis, duu la prova
de vianants antics que s'han perdut
entre aldarulls del temps, mentre a les portes
d'alguna llar perviuen les somortes
armes parlants i timbres d'un escut.