Darrera voluntat
Arribarà aquell dia venturós
que el món serà enfosquit a ma mirada:
que serà clos el meu esguard gelós
per sempre més davant la vida alada.
Arribarà aquell jorn, el meu darrer,
que el cor haurà perdut la veu que em torba
i haurà finit aquest orgull que em sé
perquè veient, ma vista ha sigut orba.
Vindrà aquell jorn que jo no seré en mi
i aquest cos meu es confondrà amb l'argila.
Hauran finit mos dies de sofrir
davant l'eternitat que ara vigila.
Damunt el marxapeu del meu passat
un alt "per sempre" hi deixaré en fermança
d'aquest finir i haver-me alliberat
del món que m'ha donat tostemps recança.
Llavors, que deixaré tot el que fiu
i el que he estimat i, a més, també, les noses,
voldria un dolç oblit recordatiu
per ben damunt dels dies i les coses.