Des de que en los Jocs Florals de Barcelona coneguí, fa molts anys, a l'inspirat poeta i estimat amic don Lluís Roca, tenia desig de conèixer aqueixa hermosa ciutat, corresponent a la seva afectuosa invitació. Aqueix falaguer somni de noi no he pogut veure'l complert fins en ma vellesa: mes ai!, lo poeta que m'hi esperava per ensenyar-me les seves innumerables belleses ja no hi és, sols ne trobo les fredes despulles que jauen sota la llosa del sepulcre!
Mes no, la seva arpa no és pas enterrada amb ell, puix la sento encara sonar i la veig en les mans d'aqueixos poetes novells.
En lo niu d'antany
hi ha moixonets enguany.
A ells los toca, doncs, cantar i a mi em tocaria solsament escoltar, si vostra benevolència no m'hagués posat immerescudament en aquest sitial des d'aon es costum dir quatre paraules.