El Casino dels Nois ha estat sempre el més viu i genuí de la vila, i el més antic de la comarca, que de fet existia des de 1851. L'expressió «els Nois» a Sant Feliu no vol dir únicament la gent jove, ni tampoc els fadrins, ni els econòmicament modestos, ni res de semblant. Designa sobretot el que podríem dir-ne l'element no anquilosat, obert d'esperit i radicalment «progressista» sense tenir en compte l'edat, la fortuna ni la condició social. El Casino dels Nois sempre ha estat ple d'homes amb cabells grisos o blancs, i ensems buit de fatxendes, d'aquells que «es donen to» fan sonar la bossa o pretenen ser més del que són. En els seus millors temps era una barreja de petits fabricants de taps, de menestrals instruïts, de comerciants desperts, de treballadors autodidactes, de lliurepensadors i de «federals de tota la vida».