Els monuments (fragments)
Anselm Clavé, fundador dels cors que porten el seu nom, amb la intenció de fer minvar la parròquia de les tavernes, dirigeix, amb una batuta a la mà, nit i dia, unes masses corals invisibles. La seva figura rígida amb afectació, d'una seriositat fonamental, bronze sense sensibilitat, més plom que bronze, d'una importància basada purament en el pes, es d'una contemplació depriment. Es veu de seguida que el músic dirigeix mediocrement i que les masses corals del seu voltant canten malament. Ara, el monument és inacabat. Construït per subscripció popular, hi hagué diners per a la figura, però no n'hi hagué prou per a posar-la en el pedestal elevat que comportava el projecte. Potser si fos possible de veure l'estàtua més alta no resultaria tan espessa i pesada. S'airejaria. El cert és que, en acostar-se el moment de la inauguració, calgué trobar una solució provisional. Hi havia estàtua, però faltava baluerna d'elevació. L'arquitecte municipal Falqués, l'autor dels bancs i dels fanals del Passeig de Gràcia, el cèlebre Falqués, féu construir un sòcol de pressa i corrents. I així quedà Clavé sobre un sòcol peremptori i desproporcionat, amb les seves sabatasses enormes i la seva batuta incansable. Per donar als contempladors de l'estàtua la idea que l'homenatjat fou músic, Falqués féu incidir sobre el sòcol unes lires enormes que si s'haguessin de polsar exigirien pals semalers.