—¿Em pots acompanyar a passejar pel port?
—¿Passejar pel port? Dona, si poguéssim... Be, sí. ¿Per què hi vols anar?
—Per explicar-te d'on vinc, quina és la meva família, què sóc i què no vull.
Parem el cotxe a l'escullera. El sol i el ventijol. Les ones picades, d'un blau cel. Com el cel. Hi ha uns pescadors de canya, pacients en els monstruosos pedrots. Algú que vagareja mirant l'horitzó mort o les grues, els camions, que damunt els molls descarreguen uns vaixells. Darrere, Barcelona, amb el llarg promontori de Montjuïc entotsolat en els seus arbres, en el cementiri radiant de claror, i la façana de presumptuosos i tronats edificis portuaris del dinou, el pla de teulats ascendents cap a Collserola perduda dins la boirina grisosa que sura damunt la ciutat.