III
Enamorats de la teua mort, feien
raonaments i pastaven uns textos,
aquells que mai no han entès el que deies.
Fores motiu de conversa i tertúlia,
i estaves mort i ben mort al teu nínxol,
cosa que mai ells no havien pensat.
La teua mort, la trista mort brutal
a la presó, un dia qualsevol.
Ara t'han mort o t'han assassinat
dient-se amics i companys seguríssims.
No estaves mort! Estaves viu encara!
Encara ho ets, per al qui ho vol saber,
i dius el pes precís de la paraula!
Després de mort, l'assassinat, Miguel,
pobre Miguel amb aquells ulls de febre,
aquelles dents que jamai perdonaren!
Ells t'han volgut assassinar! Són ells!
El professor De Res et mesurava
tot consultant diaris i receptes
sense pensar mai les teues fondàries.
Parla amb accent de morena obstruïda,
i el caminar com d'anda, de gaidó,
perquè el forat del cul potser li cou.
Hola què tal arriba el seu amic
i tots plegats inicien amb mans
de maricó la gran confusió.
Hombre... Miguel... Yo creo que Miguel...
Miguel no és assumpte d'acadèmics!
Miguel sols és un assumpte del poble!
Miguel sols és País Valencià!
Ara ha arribat el moment teu, del poble,
de ramaders, d'agricultors, de lluita,
pèls i suor, i et tornem a la vida.
Torna, Miguel, amb pas de comissari!
Torna Miguel, amb pas de capità!