És cosa molt antiga en totes les nacions cultes el consignar en els seus Anals la memòria no solament d'aquells ínclits i esforçats fills seus, que amb proeses militars i vessant sa sang han defensat i salvat la pàtria del furor dels enemics, o de l'horrorosa anarquia; sinó també dels pacífics ciutadans que des del seu humil retir han il·lustrat a l'orbe sencer amb les benèfiques llums de la seva saviesa: i en el sagrat llibre de l'Eclesiàstic (c. XLIV) veiem que es qualifica d'ocupació lloable el recollir els documents que ens han deixat els nostres gloriosos progenitors. [...]
Qualsevol sabrà que un bon Diccionari crític d'escriptors és obra no solament superior a les meves dèbils forces, sinó summament difícil a les de qualsevol particular. Perquè a més a més de la vasta erudició i perfecte coneixement en totes les ciències i arts, i del just i fi discerniment i imparcialitat que és menester per a parlar de totes les obres i dels seus autors; es precisa una assídua lectura i ímprobe treball per a recórrer i fer la crítica d'escrits voluminosos, molts d'ells poc útils, o bé d'un estil pesat o ingrat. Però el presentar al públic unes Memòries o apunts per a ajudar a formar l'esmentat Diccionari, ja no és una cosa tan difícil, ni superior a l'abast de qualsevol estudiós. Per altra part, molt temps fa que els historiadors es lamenten del descuit o desídia dels catalans en publicar el que toca en glòria de sa província. [...]
Ara bé, després de tant de temps de tirar en cara a aquesta província la seva desídia en publicar les seves glòries, no semblarà estrany el que jo procuri fer veure el molt que ha contribuït també la industriosa i activa Catalunya al progrés de les ciències i belles lletres. Quan és tan equivocat el concepte que alguns espanyols tenen de les altres províncies, i encara diversos escriptors de fora del regne, que entre nosaltres floreixen únicament les arts, l'agricultura, el comerç i la indústria: ¿No és temps ja de començar a vindicar l'honor literari de Catalunya presentant una mostra o un índex dels grans serveis que ha fet a la república de les lletres?
No temo, doncs, que cap home sensat em reprengui pel sacrifici que faig del meu amor propi publicant aquests apuntaments bé que informes i diminuts. Trobant-me ja amb poques forces i sense temps per a perfeccionar-los, he cregut un deure meu el lliurar-los al públic a fi que serveixen de materials que reunits ja, encara toscament, incitin a d'altres amants de la glòria de la nostra pàtria a escriure més endavant un complet Diccionari crític dels escriptors catalans. Tal és el meu únic objectiu en la publicació d'aquestes notícies, que com per diversió he anat reunint de fa molts anys, per a descansar d'altres tasques literàries i religioses més serioses i importants, a què m'he hagut de dedicar. Mes si algú menyspreés aquest petit treball meu, sàpiga que en quedaré molt content i em donaré per satisfet si amb aquest aconsegueixo que emprengui ell la formació de dita obra, o almenys corregeixi, augmenti i poleixi aquests apunts literaris. I solament li diré que tingui present el que advertia el poeta Catúl a un sever Aristarc seu: és fàcil li deia, criticar una obra: el difícil és composar-la.