Es feia impossible de caminar Rambla amunt. En arribar nosaltres al Pla de la Boqueria, les campanes de Betlem es posaven a tocar a morts: era que l'enterrament havia arribat a les portes d'aquella parròquia. Els eixams de pardals que en aquells temps dormien als vells plàtans, davant del Liceu, i que començaven a venir a jóc, en sentir la gran remor funeral s'esvalotaren per damunt de la gentada. Poc després, aquesta era empesa Rambla avall, perquè la comitiva reprenia la marxa. Llavors poguérem veure que venia pel passeig del mig, amb la gran carrossa que navegava, com l'Arca, sobre les onades humanes, mentre els macers i guàrdies de la ciutat anaven obrint-li pas, penosament. Les cobertes dels tramvies aturats, a dotzenes, aparegueren tot seguit plenes de gent encuriosida, que s'hi havia enfilat en un tancar i obrir d'ulls.