Evoquem l'escenari del poeta.
Entrant a La Garriga, venint de Barcelona, abans d'arribar a la plaça de la vila, a mà dreta, llegireu un rètol:
— Llinàs.
Enfileu el carrer que puja fins a desembocar a una carretera que, a uns 3 quilòmetres, us deixarà a Samalús.
Quantes vegades havíem fet aquest trajecte, a peu o en cotxe, ell i jo, o jo i d'altres.
Samalús! Quin nom més eufònic! Un poblet escotorit, enfilat en un tossal: un manat de cases arrapades a un rústec campanar. Passant de llarg, no gaire més lluny, en un revolt de carretera, a mà esquerra, prendreu un camí veïnal, que s'obre pas entre el petit edifici de les Escoles Nacionals i l'antiga masia de «Cal Mestre», que la família Torres-Larruga, actual propietària, ha anat embellint i transformant, i ran de la qual hi ha l'ermita de Santa Eugènia, i sorprendreu la caseta «Can Cuní», sota dos turons, com entre dos pits maternals. Allí sojornava l'Ermità de Samalús.