Francesc Ribalta
Puja el teu nom de grandíssim gesmil.
Oh llum, oh foc, oh claredat del jorn.
Per tu, per tu, canten el llenç, la fusta.
Vingué el teu nom i ací vas instaurar
regne de llum proclamada i exacta
i vas poblar amb gran delit un món.
Per tu, per tu cantaven les parròquies.
Els nus irats i les castes figures
tot imposant un silenci sever.
Per tu, per tu que véns de Catalunya
i encens l'afany del teu constant treball
d'escorços breus i de solemnitat.
Cremava el foc, un foc rural, lentíssim,
cremava el foc els migdies de sucre.
Has imposat silenci a Porta-Coeli.
Per tu les claus, el reialme, l'espasa,
la llarga creu d'on penjava aquest cos,
aquesta fe que movia aquests peus,
aquest sopar, al voltant de la taula,
que encén l'amor i proclama el migdia
tot repartint, amant, el pa i el vi.
Puja un enyor de timonets calents,
puja un enyor, un solemne desfici,
puja un enyor que demanà més teles.
Per tu, només, una sacra paraula.
Per tu, només, aquest sacre gesmil.
Per tu, només, el gran tro de la llum.
Per tu, per tu i per tu el regal,
aquest record treballador, enterc,
aquest amor d'universal presència.
Per tu, només, al capçal de l'altar,
entre cavalls, entre apòstols flamígers.
Per tu, només, aquesta llum cernuda
que arribarà al fons dels cors humans.