Hivern a Deià
La boira pel Teix pastura,
la lluna guata des d'alt,
el silenci que perdura,
la nit que glaça la vall.
Dalt del puig la campaneta
batega amb ritme lent,
per l'escalonada estreta,
remoreja el torrent.
La font que raja esburbada,
pel coster neu que ha cuallat,
a dins la fosca allunyada
dindineja un ramat.
La lluna silenciosa
va creuant la llarga nit
i al matí, atrenc d'aurora
guaita el Teix esblanqueït.
El fum d'una flamarada,
del fumeral d'una llar
s'escampa per la baixada
des del Clot fins a la mar.
És hivern dins la contrada
i ha nevat aquesta nit,
a una finestra glaçada,
a un vidre hi ha escrit
"I love you" estimada
i el dibuix d'un cor ferit.