—Ho vaig viure i veure de jove —parlava capficat—, aquí a Sant Telm i a Andratx, els anys cinquanta. A Palma consideraven només el guany econòmic en cada tros de terreny de l'illa que es venia, en cada hotel que s'edificava en una platja, en cada casa adquirida per un estranger. La ciutat de la gent que la pintava era com una gran botiga. Però als pobles, que era allà on la transacció en veritat s'efectuava, quan algú es desprenia així d'una propietat aviat sentia una mena de manca d'ubicació, malgrat que no se'n sabia aclarir: era que amb la venda també havia mercadejat els seus morts.
—Penso que t'entenc... —Olympia arrugava lleument les celles.
—Una finca, una masia, tot estava prenyat d'històries de cada família, de fantasmes benignes dels predecessors: jo al Coll Baix havia vist la meva àvia que munyia una cabra, a Sa Coma Freda el meu oncle havia caigut amb el cavall i s'havia trencat una cama, el meu pare m'havia explicat que el seu rebesavi havia construït aquell pou de Son Serra, per Nadal tots plegats sopàvem a la casa dels oncles de Son Sampol, aquí a Sant Telm teníem un figueral esplèndid, l'avi de S'Arracó era glosador, a Son Orlandis ballàvem boleros amb els cosins Sandalina, tots nosaltres mesclant i gaudint les primaveres i les tardors de tots nosaltres.
—En Biel Sandalina era un lladre —mastegà Elianor de Cas Manescal.
Sinibald no en féu cas:
—Vull dir que de nen jo era jo, evidentment, cadascú era ell, però amb tots els nostres morts incorporats, la memòria immemorial dels quals continuava vigent en els vius gràcies als llocs, a la geografia i a l'arquitectura, als mobles, que havien estat escenaris o estris que havien allotjat corporeïtats i entitats pretèrites. Vivíem un espai limitat i físic amb la il·limitació psíquica, era la nostra una terra, era el nostre un aire, tan palpitant com la vida secular i total que no para i es desenvolupa entre barreges. I, evidentment, en vendre la terra i les cases vam vendre ensems la gravidesa memorial dels avantpassats, vam trencar la cadena profunda de qui som genèticament per restar, en conseqüència, orfes de nosaltres mateixos.