La festa de Sant Llorenç tenia un aspecte més camperol. El poble llogava la millor orquestra de la plana i aconseguia que tot el jovent de la "la vila" i de la colònia forastera es donés cita al bonic poblet de la Baga. La vídua Pons, que tothom coneixia per donya Antonyita, pagava l'Ofici solemne i el dinar a les famílies pobres. En aquell diada, el poble de Das es convertia en un raval de Barcelona.[...]
De lluny se sentia el refilar de la tenora i els esgarips del fiscorn de l'orquestra, que feia les delícies dels pagesos. Dallaires, segadors, mossos i sagals, pubilles i fadrins, alternaven amb els forasters en franca democràcia i amb un pregon sentit del respecte mutu. A la torre de donya Antonyita feien els honors a tots els forasters veïns de "la vila", les seves nebodes i els seus nebots Vicenç i Enric.
Cap al tard s'emprenia el retorn, cara a la fresca, quan els llums de "la vila" començaven a parpellejar. Als prats de la vora del Segre i del Querol, les vacades de Talltorta, del Mas d'Arbó i del Mas d'En Prat pasturaven tranquil·les, mentre per la carretera una corrua de carruatges deixava una estela de pols darrera seu.