La Fonda Carcolse i la «Cerveseria del Cau Ferrat» eren les places fortes del Modernisme. Però el moviment s'havia fet massa puixant per a acontentar-se de viure a lloguer. Necessitaven un local propi. S'afermava en la ment de Rossinyol la idea de traslladar a Sitges el taller que tenia a Barcelona, al número 38 del carrer de Muntaner, i que ell i els seus amics havien batejat amb el nom de «Cau Ferrat». Un dia, en sortir de la capella de l'Hospital, i tot encenent la pipa, Rossinyol va preguntar a Mas i Fontdevila si fóra possible d'adquirir una casa prop del mar. Va comprar Can Falua, que aquest era el motiu d'una família que hi havia viscut. Aquella casa era una de les propietats que foren de Bernat de Fonollar, senyor de la vila en temps de Jaume II, llegades als «pobres de Déu Nostre Senyor». Per a això, calgué tramitar un expedient al Bisbat de Barcelona per tal que el senyor Bisbe autoritzés la compravenda. I el 15 de juliol de 1893 l'arquitecte barceloní Francesc Rogent presentà a Rossinyol el pressupost d'enderroc de la casa vella i edificació del taller-museu per un cost total de 2.118'54 pessetes.